01.1 Presentació de l’assignatura
ESTRUCTURES DE L’EDIFICACIÓ. CURS 2008/2009
En la presentació del projecte de l’Hospitalet al 3er curs, l’abril del curs passat, els professors de 4rt ja vàrem venir a explicar-vos els objectius i continguts de la nostra assignatura, que per simplificar diem que fem projectes executius.
Resumiré aquella presentació, per si no ho recordeu.
Estructures de l’Edificació es també una assignatura de projectes i com a tal demana disposar de totes les condicions necessàries per arribar a resultats òptims. Son indispensables:
- Tenir idees d’arquitectura
- Tenir la voluntat de concretar-les
- Tenir els coneixements tècnics per realitzar-les
- Tenir la capacitat o habilitat projectual o de disseny
Aquestes condicions son comuns a qualsevol exercici o assignatura de projectes, aleshores, que és doncs el que la fa especial o diferent?
Intentaré tot seguit explicar-ho:
- A Estructures de l’Edificació sense perdre de vista que l’objectiu fonamental és fer un bon projecte – contínuament durant el curs, us explicarem que és per nosaltres un bon projecte – l’equip de professors dediquem tot l’esforç i els mitjans disponibles de l’Escola perquè el projecte que treballa cadascú de vosaltres, avanci gradualment en:
1. Versemblança arquitectònica ( creïble – viable )
2. Desenvolupament constructiu i adequació a l’ús
3. Claredat i concreció gràfica i documental,
tot apuntant el seguiment de cada projecte cap a la seva última finalitat essencial que es ésser construït o realitzable.
- La construcció de l’arquitectura es una activitat molt complexa en la que intervenen molts professionals i que es esperada i promoguda des de molts interessos ( socials, culturals, econòmics ), per tant la seva finalitat última que es ser realitzable només es pot complir si el nostre treball, el projecte, que passa inevitablement per la seva definició documental i gràfica, acaba essent entenedor, coherent, complert i realitzable ( no se si falta algun adjectiu, però aquests apunten a l’essència del nostre treball )
Això vol dir que un projecte no es pot validar només per la força de les intencions del projectista,- aquí l’alumne -, ni tampoc només per l’atractiu de les intuïcions formals que aquest aporta.
Es necessari dirigir, transformar aquestes intencions i intuïcions en matèria constructiva, i això vol dir, amb dimensions, definicions i ubicació concretes, amb determinacions dels materials amb les seves característiques i propietats precises, amb criteris d’estabilitat, d’ensamblatge perfectament definits. Amb sistemes de construcció reconeixibles, viables i experimentats.
Aquestes consideracions, a més, no n’hi ha prou amb nombrar-les, amb citar-les, sinó que s’han de documentar.
Hi ha una pràctica escolar curiosa – ingènua – que es il·lustrar el projecte amb inserits – com cromos – d’altres obres reconegudes o de il·lustracions de catàlegs de materials o sistemes, amb la intenció de deixar clar que “vaig per aquí”. No n’hi ha prou. Imaginem un novelista que anés per aquí, explicant que vol escriure d’una manera determinada, citant-la.
S’han de documentar aquests propòsits amb càlculs, medicions, previsió de costos i condicions precises d’adquisició i posta en obra.
En els projectes escolars no arribem tant lluny com en els projectes reals perquè aquests no s’executen, però si ens exercitem en obtenir la màxima concreció documental, com ja s’ha dit, per contemplar-la com realitzable.
Per acabar insistim que per projectar bé, com ja hem dit a l’inici, fan falta idees, propòsits, coneixements i l’ofici de projectar i de dissenyar.
Per això l’equip de professors us acompanyarà tot el curs en aquesta feina. Us interpel·larà contínuament sobre les vostres idees i propòsits en la fase de desenvolupament que sigui i us guiarà en la recerca dels coneixements útils i necessaris per aquell projecte, també en la tria de materials i sistemes, i estimularà en el possible, entusiasme no ens en falta, la habilitat projectual i de dissenyar i no us estranyi que us invitem a ajustar les vostres intuïcions arquitectòniques al nivell de les vostres possibilitats. Això no es una penalització, es només una mesura pràctica perquè us en sortiu millor. Puc garantitzar que els resultats en aquest sentit, quan ho hem posat en pràctica, han estat gairebé sempre sorprenents.
Esperem, divertir-nos amb vosaltres en aquesta tasca i esperem també que puguem recordar sempre aquest curs i el treball concret que haurem fet amb esforç i il·lusió.
Enric Soria Setembre de 2008
